Durant dècades, la migració des del Senegal ha seguit un patró eminentment masculí: eren els homes els qui, davant la falta de visats i oportunitats a casa, s'embarcaven cap a Europa per mar i amb destinació a les costes espanyoles. Mentrestant, com constatem en el nostre primer viatge el 2021, les dones es quedaven a les seves comunitats, a càrrec de la llar, les cures i la gestió de les remeses que, amb sort, arribaven. Però aquest model comença a canviar. Durant els últims anys, el perfil migrant senegalès s'ha feminitzat. Ja no són només els homes els qui marxen. Les dones, empeses per la crisi de les remeses i la deterioració de les condicions laborals al Senegal, migren més sovint per compte propi i una altra vegada sota el mateix patró: mitjançant vies irregulars, per terra i per mar, després d'intentar la via segura, la d'un visat que reiteradament és denegat. I, amb aquest canvi, també es fa visible una realitat silenciada: la del retorn.
