El Pacte Europeu sobre Migració i Asil (PEMA) va entrar en vigor el passat 12 de juny. La Unió Europea el presenta com una eina per a una gestió comuna més eficient de la política migratòria, però en realitat basa aquesta suposada eficiència en una legitimació de l'enduriment del control i la securitització d'aquesta. Fins i tot posa en qüestió els drets humans, una de les ensenyes dels valors de la Unió Europea des de la seva creació.
El Pacte va començar ha esbossar-se el 2020, quan la Comissió Europea va anunciar la posada en marxa d'un procés destinat a millorar l'eficàcia en la gestió de l'arribada de migrants a la Unió Europea, després de considerar que el Pacte vigent des del 2008 no va resultar operatiu en la resposta a l'anomenada crisi de refugiats siris del 2015. Aprovat el desembre del 2023 durant la Presidència espanyola del Consell Europeu, consta de nou reglaments i una directiva. L'últim dels reglaments, que regula la creació de "centres de retorn" a tercers països, va ser vitorejat pels eurodiputats de la dreta i l'ultradreta en el ple del passat 17 de juny durant la seva aprovació al crit de "envieu-los de tornada" ("send them back"). Les imatges recorden una Europa feixista del segle XX que mai no havíem imaginat que pogués arribar a definir les polítiques del Parlament Europeu.
El nou Pacte es fonamenta en quatre pilars: fronteres exteriors "segures", "procediments eficients" en l'àmbit de l'asil i el refugi, "sistema eficaç de solidaritat", és a dir, de corresponsabilitat econòmica o d'acolliment davant la migració, i lluita contra el tràfic de persones i la migració irregular. L'aplicació d'aquests pilars, basats en un marc ideològic de securització de fronteres,no resol les qüestions clau de tot procés migratori com l'accés, el respecte a la carta de drets fonamentals de la UE o els recursos destinats a la correcta execució de les seves actuacions administratives.
Entre les novetats més qüestionades per juristes i organitzacions no governamentals hi ha el triatge, que determina a qui es permet iniciar els tràmits d'asil. Segons el nou Pacte, s'assignen set dies perquè algú acabat d'arribar i que probablement no parla espanyol pugui verificar les seves dades i demostrar antecedents d'especial vulnerabilitat (víctima de tràfic, persecució per ideologia, religió o sexe...). Si a això s'hi afegeix l'anomenada "ficció de no entrada", segons la qual no es considera que una persona ha entrat en territori europeu mentre dura el procés de triatge, l'objectiu garantista del Reglament d'Asil queda completament desenfocat.
Una altra novetat és l'aprovació d'una llista de "tercers països segurs", com el Marroc o Bangladesh. Aquesta mesura no només dificulta la concessió d'asil per als nacionals dels països considerats "segurs", sinó que obliga els migrants que hi han transitat a tramitar-hi la seva sol·licitud d'asil, en lloc de fer-ho en arribar a Europa. Addicionalment, el nou Pacte impulsa el sistema Eurodac, que recollirà les dades personals i biomètriques de les persones que hagin entrat de forma irregular a partir dels sis anys d'edat. Les dades es conservaran durant cinc anys enfront del procediment anterior en què es mantenien 18 mesos en el cas de les persones interceptades a fronteres exteriors. Finalment, no podem deixar d'esmentar la recent aprovació dels anomenats "centres de retorn", que obre la porta a la creació de centres per a migrants a tercers països, incloses famílies amb menors, seguint el model promogut per Meloni a Albània.
El Grup de treball d'entitats socials sobre el PEMA, entre les quals es troben Oxfam, Càritas, Amnistia Internacional o CEAR, ha denunciat la inconcreció en l'aplicació d'aquestes mesures: "exigim al Govern i a la resta de forces polítiques: garantir la transparència (...), aplicar el Pacte de la manera més garantista possible (...) i garantir els recursos necessaris per al bon funcionament del mecanisme de monitoratge dels drets humans". L'organisme encarregat de la supervisió del respecte als drets humans del Pacte Europeu de Migració i Asil a Espanya és el Defensor del Poble. Actualment els seus dictàmens no són vinculants ni compta amb recursos específics per a aquest seguiment. Com indiquen juristes especialitzats, la no garantia dels drets a persones que arriben en situació de vulnerabilitat i la no realització a frontera de les preguntes adequades per utilitzar els mecanismes operatius de protecció per manca de mitjans i coneixement del personal assignat, són els reptes més grans que presenta l'aplicació del nou Pacte. La simple necessitat que existeixi a cada país un organisme garant dels drets humans és una mostra que els legisladors europeus sabien que el mateix Pacte els pot posar en risc.
No hem d'oblidar que darrere de tot procés migratori hi ha una història de vida. Papa E. M., un ciutadà senegalès de 40 anys, amb residència legal a Espanya, va estar al Marroc diversos mesos abans d'arribar a Canàries en pastera el 2023. En arribar a Espanya va sol·licitar asil polític per haver participat en les protestes que hi va haver al Senegal contra l'anterior president, Macky SallLa petició d'asil finalment va ser denegada, però durant la seva tramitació va poder treballar legalment a Espanya i obtenir la residència per arrelament. Si hagués estat vigent el PEMA, no hauria pogut demanar asil a la frontera per haver transitat per un tercer país "segur", el Marroc, on hauria hagut de presentar la seva sol·licitud. També se li aplicaria la ficció de no entrada i seria retornat immediatament al seu país o a un tercer considerat segur.
Marcela Simonetta, presidenta de l'Associació de Dones Migrants, recorda la capacitat de mobilització de les associacions i ONG per modificar i paralitzar mesures legislatives que vulneren els valors fonamentals de la ciutadania i els drets humans. "Aquests mecanismes infonen por i el temor produeix immobilitat i silenci. Aquest acaba sent el terreny fèrtil en què els fonamentalismes broten". Aquest Pacte reforça una Europa formada per ciutadans de diferents categories, drets i privilegis, i que cedeix el seu poder a ideologies populistes i a la indústria del control migratori,formada per empreses i lobbies d'origen i objectius foscos.
Tal com assenyalen organitzacions de drets humans i col·lectius migrants, la Unió Europea i els governs dels seus estats membres han d'explicar com procediran a aplicar el pacte, quin és el cost social de la seva entrada en vigor, a quins interessos ideològics i econòmics respon i, sobretot, si Europa perd els seus valors fundacionals, què ens queda per construir un futur comú.
