El 22 de juny de 2026, a Montreal (Canadà), un home va assassinar dues persones (un agent de policia i un vianant) i en va ferir una altra, abans de ser abatut al seu torn per les forces de l’ordre. Poques hores després, Rebel News, un diari canadenc d’extrema dreta, va difondre un manifest d’un centenar de pàgines escrit per l’assaltant. El text incita a una insurrecció armada en nom de la supremacia masculina i exposa un programa polític destinat a reclutar nous seguidors.
El text s’ha vinculat àmpliament al moviment "incel", un terme que ha assolit una gran repercussió en la premsa: es tracta d’un corrent del masculinisme, un moviment més ampli que considera les dones com la font del malestar dels homes en la societat,i que comparteix molts vincles i posicionaments amb l’extrema dreta.
Els atemptats masculinistes "incel" a Nord-amèrica
El 6 de desembre de 1989, Marc Lépine, de 25 anys, va assassinar 14 dones a l’Escola Politècnica de Montreal: primer va separar els homes de les dones i va declarar el seu "odi a les feministes".
El 2014, Elliot Rodger va assassinar sis persones (tres de les quals eren dones) i en va ferir 14 més a Isla Vista, a Califòrnia. Rodger es va convertir en un referent del moviment "incel": havia publicat un manifest de 140 pàgines i un vídeo a YouTube en què anunciava la seva intenció de "massacrar totes les rosses que [havia] desitjat i que [l’havien] rebutjat".
El 2018, Alek Minassian va assassinar deu persones, la majoria dones, a Toronto, després de fer referència a una suposada «rebel·lió incel» a les xarxes socials.
"Incels", castedat involuntària i "lookisme"
El terme "incel" deriva de involuntary celibate:l’expressió se sol traduir com a "celibat involuntari", tot i que seria més just parlar de "castedat involuntària", explica Francis Dupuis-Déri, expert en antifeminisme i masculinisme i professor a la Universitat del Quebec, a Montreal. Això és així perquè, afegeix, "la qüestió principal per als “incels” és el sexe, no la formació d’una parella".
Es tracta de "desenes de milers d’homes joves que es consideren naturalment desfavorits i que, per aquest motiu, serien ignorats per les dones, que es negarien a mantenir-hi relacions sexuals".
De la definició de Dupuis-Déri en fa ressò Stephanie Lamy, investigadora i autora de La terreur masculiniste ("El terror masculinista", Editions du Détour), una obra en què analitza i examina els diferents tipus de moviments masculinistes i antifeministes i les seves formes d’actuar: MGTOW (Men Going Their Own Way, homes que segueixen el seu propi camí), artistes de la seducció, incels…
El terme "incel" deriva de involuntary celibate:l’expressió se sol traduir com a "celibat involuntari", tot i que seria més just parlar de "castedat involuntària"
Al mitjà digital Mediapart, específicament en relació amb l’atac de Montreal i els "incels", Lamy escribe: "El nucli d’aquesta ideologia no és el “celibat involuntari”, sinó la creença que alguns homes estan oprimits genèticament (perquè són “lletjos”), mentre que una minoria monopolitza l’accés a les dones gràcies al seu capital genètic. El “lookisme” és el terme que hauríem de preferir per no reproduir la seva propaganda".
El problema no és el celibat, continua Lamy, "sinó el supremacisme masculí d’un grup d’homes que creuen tenir dret a recórrer a la violència per reclamar un recurs: el cos de les dones; i que, a més, difonen propaganda enganyosa sobre un suposat problema de solitud masculina".
Un petit glossari: masclisme, antifeminisme, masculinisme
Per simplificar, podríem definir el masclisme com la idea que la dona es troba en una posició d’inferioritat respecte de l’home; l’ antifeminisme , com un moviment que s’oposa a l’avenç dels drets de les dones (i, en conseqüència, a la crítica dels poders i privilegis masculins en la nostra societat); mentre que el masculinisme pot ser considerat com un moviment social i polític que vol obstaculitzar activament l’afirmació dels drets de les dones en una societat que considera dominada per aquestes, i per les feministes en particular. Tot això, assumint una posició victimista que reactiva l’estereotip de la "crisi de la masculinitat" que ha persistit durant segles. Es tracta d’homes que es radicalitzen tant en línia com presencialment.
Per tant, el masculinisme no és el revers del feminisme, que és un moviment a favor de l’emancipació de les dones i l’ampliació dels seus drets. L’avenç dels drets de les dones no és la causa del patiment dels homes ni de la pèrdua dels seus drets: si existeix patiment masculí —i existeix—, és el resultat de diverses situacions de desigualtat: socials, locals i estructurals.
Europol contra el radicalisme masculinista
El Projecte Medusa El Projecte Medusa d’Europol ha permès desmantellar una xarxa internacional de depredadors sexuals especialitzats en la submissió química. Els resultats d’aquesta investigació internacional, publicats recentment, denunciaven "xarxes d’influencers i comunitats en línia que promouen i alimenten idees radicals sobre la masculinitat i l’odi envers les dones".
Dins d’aquesta visió misògina del món, escriuen, "les dones són considerades objectes sense autonomia, inferiors i manipuladores. Segons aquests grups, la dominació masculina és un dret adquirit, la violència i la coerció són mitjans justificats per afirmar el control, i l’accés sexual a les dones és una cosa que es pot exercir, fins i tot sense el seu consentiment".
Masculinisme: una ideologia perillosa
El 24 de juny es va presentar davant del Parlament francès un informe sobre l’auge dels moviments masculinistes i l’amenaça que representen. Fruit del treball de la Delegació per als Drets de les Dones del Senat francès,el text subratlla la preocupació que suscita aquesta ideologia i els perills potencials que comporta en termes de violència, radicalització i vincles amb grups conspiratius i amb l’extrema dreta.
Malgrat algunes limitacions, assenyalades per la periodista Pauline Ferrari, el text compta amb nombroses referències i recull les veus d’investigadors, periodistes i representants de la societat civil.
El 24 de juny es va presentar davant del Parlament francès un informe sobre l’auge dels moviments masculinistes i l’amenaça que representen.
I, sobretot, ens permet reavaluar un fenomen pel qual França mereix reconeixement, ja que és el primer país que l’aborda amb més profunditat, fins i tot en relació amb el risc de terrorisme (del qual ja n’hem parlat aquí), i que continua sent poc discutit a la resta d’Europa.
L’informe de la Delegació francesa cita una font important, Céline Berthon, directora general de la Direcció General de Seguretat Interior (DGSI, l’agència francesa d’intel·ligència interior), i una nota enviada per la seva institució. Segons la DGSI, "el masculinisme està emergint com una ideologia radical en tota regla, dotada de totes les característiques dels mecanismes de radicalització".
Està augmentant el sexisme a Europa?
Segons dades de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE), el 36 % de les dones i el 45 % dels homes de la Unió Europea tendeixen a estar d’acord amb la idea que els homes guanyen més perquè exerceixen feines més exigents. A més, el 26 % de les dones i el 46 % dels homes consideren acceptable que un home controli les finances de la dona.
La dada més preocupant: el 42 % de les dones i el 45 % dels homes creuen que una dona és almenys parcialment responsable si les imatges íntimes que ha compartit en privat es difonen en línia sense el seu consentiment.
França: sexisme hostil i violent
Segons els resultats del Baròmetre del Sexisme,un estudi encarregat per l’Alt Consell Francès per a la Igualtat (HCE), publicat el 21 de gener, el 84 % de les dones ha experimentat almenys una situació de sexisme (assetjament, violència sexual, acudits vulgars…).
L’informe identifica dues formes de sexisme: el sexisme paternalista i el sexisme hostil.El primer, aparentment benvolent, és present en la vida quotidiana i legitima una divisió jeràrquica entre els homes i les dones. Sosté que les dones han de ser "protegides i estimades" pels homes (75 % de les entrevistades) o que les dones són "naturalment més dolces" (62 %).
El sexisme hostil és un sexisme violent que es tradueix en odi envers les dones i pot incloure actituds agressives o denigrants. Per aquest motiu, "algunes manifestacions de sexisme hostil ja no es limiten a pràctiques individuals aïllades, sinó que formen part de lògiques d’adhesió i mobilitzacions ideològiques col·lectives".
Segons el mateix informe, a França, el 17 % de les persones majors de 15 anys, és a dir, gairebé 10 milions de persones, s’adhereixen al sexisme hostil, mentre que el 23 % s’adhereixen al sexisme paternalista. L’HCE assenyala una preocupant porositat entre el sexisme hostil i la radicalització masculinista. La institució defineix el masculinisme com "una ideologia estructurada, amb referències polítiques, econòmiques, financeres i culturals", i afegeix que "entre 2019 i 2023, xarxes hostils als drets i la igualtat de les dones van invertir a Europa 1.180 milions de dòlars (1.000 milions d’euros)".
Espanya: "La igualtat ha anat massa lluny"
En els darrers anys, a Espanya, termes com "misogínia" i "masclosfera" s’han incorporat al discurs conservador: es tracta de moviments que promouen idees antifeministes i misògines, els partidaris dels quals creuen que el feminisme és responsable de molts dels seus problemes personals i socials, explica Ana Somavilla d’El Confidencial.
Segons una enquesta del CIS de 2024, aproximadament el 52 % dels homes joves d’entre 16 i 24 anys estan d’acord amb el fet que "s’ha anat massa lluny" amb la igualtat, fins al punt de sentir-se discriminats.
Segons l’Informe de la Joventut Espanyola 2026, publicat per la Fundació SM, la igualtat de gènere ara només és important per al 45 % de les persones enquestades, davant del 67 % el 2020. I un 66 % creu que algunes dones busquen privilegis en nom de la igualtat.
Itàlia: un fenomen "inexistent"
L’ISTAT (Institut Italià d’Estadística) estima que aproximadament el 31,9 % de les dones italianes han patit violència física o sexual des dels 16 anys (més de 6 milions de dones).
El Departament d’Igualtat d’Oportunitats ha publicat un Pla Estratègic sobre Violència contra les Dones i Violència Domèstica per al període 2025-2027: segons les dades de l’informe, el 53,6 % de les persones d’entre 18 i 74 anys «creuen en almenys un estereotip sobre els rols de gènere». La xifra és més elevada en el cas dels homes i, respecte de la primera enquesta, ha disminuït sobretot entre les dones. Una altra dada: aproximadament el 20 % dels homes entrevistats "creuen que la violència es deu a la manera de vestir de les dones". L’informe no utilitza els termes "masculinisme", "masclosfera" ni "cultura incel", i només fa servir el terme "masculinitat" una vegada, explica Ines Martínez Velasco, de l’OBCT.
Un estudi elaborat per Elisa Ignazzi, Mara Maretti i Lara Fontanella, de la Universitat de Chieti-Pescara, sobre la "masclosfera italiana", que existeix encara que no sigui reconeguda oficialment pel govern, analitza centenars de pàgines de Facebook vinculades a la masclosfera, on es difonen ideologies centrades en els rols de gènere tradicionals, el sexisme i l’antifeminisme, caracteritzades per un sentiment de victimisme masculí i d’hostilitat envers les dones.
Aquest article forma part del projecte periodístic col·laboratiu PULSE Europe, i es va publicar originalment a Voxeurop. Hi han contribuït Ines Martínez Velasco (OBCT, Itàlia) i Ana Somavilla (El Confidencial, Espanya).
